Obrim la convocatòria pel premi de poesia “Perfecto esperpento” 2022.
Com ja sabeu, el concurs el convoca el Centre d’Informació de la Discapacitat de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, amb l’objectiu de donar a conèixer el potencial poètic de la població i ajudar en la lluita contra l’estigma en salut mental.
El nom del concurs s’ha extret d’un vers del poeta Leopoldo María Panero, emblemàtic autor de la generació dels “Novísimos”, que va viure molts anys en institucions psiquiàtriques.
L’enviament dels poemes es realitzarà per correu postal mitjançant un doble sobre per garantir l’anonimat; o en dos arxius adjunts si ho envieu per correu electrònic. També hi haurà la possibilitat de fer el lliurament de manera presencial a la biblioteca.
L’extensió del poema haurà de ser entre 8 i 30 versos; podrà ser en català o bé en castellà.
El premi consistirà en un xec regal per a cada categoria, per valor de 60 €, per comprar llibres a la llibreria de Sant Boi de Llobregat que s’indiqui en el xec regal.
Novetats
Una de les novetats d’enguany és l’avançament del concurs. El termini de presentació serà del 20 de maig al 15 de setembre.
El jurat farà públic el seu veredicte entre el 7 i el 14 d’octubre, fent-lo coincidir amb el Dia Mundial de la Salut Mental.
Nova categoria júnior
Els més joves i els adolescents també poden concursar. La categoria júnior acollirà participants fins als 15 anys.
Un dels efectes col·laterals que ha deixat la pandèmia de la Covid-19 és un alarmant empitjorament de la salut mental entre la població.
Els joves no han quedat al marge d’aquesta crisi, i de fet és una de les franges de població que més ha patit els efectes secundaris del confinament. Les situacions viscudes han augmentat les sensacions d’angoixa, d’ansietat, de preocupació per la salut, de por al futur i de pressió de l’entorn, entre d’altres.
Amb aquesta categoria júnior volem donar veu als més joves, en un moment que es parla molt sobre la salut mental de tota la població.
Consulteu les bases per ampliar la informació.
El vertedero azul de la memoria
y al otro lado de ella la vida como una noria
¡oh! esta luz sin piedad a quien los hombres
llamaron poesía, y es solo memoria
es poesía repetir sin cansancio los nombres
de Dios, no sé si en árabe
o en hebreo, mientras
sale un ratón de entre mis faldas
y los hombres increpan a la luz
con todo el poder de sus nalgas
que escupen este extraño excremento
¡oh! luz donde yo miento
y ya nadie encuentro, amarillo concento
encrucijada del odio y de la hiel,
perfecto esperpento
para no morir, ¡oh! luz en que yo miento.
Leopoldo María Panero. Poemas de la locura, seguido de El hombre elefante. Madrid: Huega y Fierro, 2006
Centre d'Informació de la Discapacitat (CID) 