Síndrome de Asperger

La Síndrome d’Asperger és un trastorn greu del desenvolupament, considerat com un trastorn neurobiològic i caracteritzat per desviacions o anomalies en molts aspectes del desenvolupament social i comunicatiu de l’afectat.

Va ser definit al 1944 pel pediatra austríac Hans Asperger, es tracta d’un trastorn molt poc conegut per la població en general ja que fins al 1994 no va ser reconegut per la comunitat mèdica internacional i inclòs en el DSM-4 : Diagnostic and statistical manual of mental disorders.

La SA és un trastorn relativament poc freqüent que afecta aproximadament a 7 de cada 10.000 persones, amb més incidència en els nens que en les nenes. La seva discapacitat no és evident, només es manifesta amb comportaments socials inadequats i amb greus mancances de desenvolupament:

  • Manca d’empatia
  • Interacció ingènua, senzilla, poc apropiada i d’una sola direcció
  • Poca habilitat per fer amics i relacionar-se
  • Llenguatge pedant i repetitiu
  • Comunicació verbal molt pobra
  • Intensa absorció per temes concrets (dinosaures, transports, astronomia, etc.)
  • Moviments maldestres i poc coordinats a més de postures estranyes

En la gran majoria dels casos, les persones amb SA tenen un nivell d’intel·ligència normal o superior. Tot i així, presenten dèficits cognitius i un estil d’aprenentatge peculiar. Entre les dificultats cognitives que poden obstruir la seva adaptació escolar i acadèmica podem destacar:

  • Rigidesa mental: pensament lògic, concret i extremadament realista
  • Poques habilitats d’organització i planificació
  • Dificultats en la comprensió lectora i el pensament abstracte
  • Poca capacitat de generalització
  • Problemes d’atenció i de memorització
  • Dificultats grafomotores
  • Falta de motivació per a l’aprenentatge

Definició

A les biblioteques trobareu

locos amorDestacat al CID

Recursos web

Per mirar