Guanyador i guanyadora del concurs de poesia “Perfecto Esperpento”

Ja tenim guanyador i guanyadora del concurs de poesia “Perfecto esperpento”.

Ahir dia 13 d’octubre hem fet pública la decisió del jurat en finalitzar l’activitat especial “Arte-Sana-ment”, un diàleg entre l’art i la salut mental.

El jurat ha estat format pels poetes de Sant Boi de Llobregat: Àngela Comajuncosas, autora del poemari “Porta endins”; Nati Comas, membre de l’editorial l‘Espiral Literària; Abel Santos, autor de “Algo te queda” i “El camino de Angi”, entre altres obres, i Cysko Muñoz autor de “Escribo hablando”.

El poema guanyador en la modalitat junior ha estat per “Pesa al cap i al cor”, que amb el pseudònim “Artemisa”, va ser presentat per la Sara Fernández Gutiérrez.

Pesa al cap i al cor

Ja hi torna aquesta boira, al meu cap
la creia adormida, però ja ha tornat
No sé quan hi porta, ni quan ha arribat
Però jo callo i tot queda emboirat

La boira em pesa
Al cap i al cor
Gairebé no m’ho aguanto
Camino capcot

Si em preguntessin que em passa
No sé què respondria
Potser necessito parlar-ho
Però, ¿com s’ho explicaria?

Ni el temps ni la pluja se n’emporten la boira
Cada cop més densa
Més pesada
Més fosca

I ara, en ella m’he perdut
Ja no em deixa veure el sol
Ni dels ocells escoltar el seu cant
El seu vol

Cada cop m’endinso més
Potser buscant la sortida
Potser amagant-me
Fent ulls cecs

I és llavors
Quan la freda soledat de la boira
Es dissipà
Amb l’empeny d’una càlida mà

I és llavors

Quan ho entenc

La boira és traïdora,

Però es pot sortir amb un empeny.

Els treballs presentats han tingut un alt valor poètic, i el jurat ha volgut fer una menció especial a la qualitat poètica del segon classificat que ha estat el poema “Liberación”, pseudònim Uki, i creat per l’Adriana Pascual Gutiérrez.

Liberación

El tiempo se detiene.

El frío aire me da en la cara.

Ya no hay nada que a ella me encadene

Solo un paso, como si me guiara.

Dudo un momento,

No puedo evitar llorar.

Indignación es lo único que siento,

¿Por qué no me pudiste amar?

Solo un paso, pienso.

Te imagino en mi mente.

Será rápido el descenso,

ya casi estamos de frente.

Qué bien, me siento ligero.

Hoy es mi día de suerte.

Recuerda que te quiero.

Qué bella eres de cerca, muerte.

En la modalitat de categoria adulta, el guanyador ha estat el poema “La negra nit”, presentat amb el pseudònim I. De Bellesguard. El Gerard Vilardaga Cunill n’és l’autor.

La negra nit

L’infern està buit i tots els dimonis són aquí

W. Shakeaspeare

Quan els ocells més petits

canten valents

com pàries del cel

dins la negra nit,

m’espolsen la por

que em fan des de xic

les hores més fosques

plenes d’ombres i penes.

Són soldats alats

vells aliats

que planten cara

inflant la pitrera

a contracorrent

amb melosa harmonia

vers les feres més grans

que ens surten de dins

i brollen a raig

com un huracà de maleses

que no accepta clausures

i s’ha d’escapçar.

El jurat també ho ha tingut difícil en aquesta categoria i ha volgut fer una menció especial i destacar la qualitat literària del segon poema classificat. Amb el títol “Amniòtica” i el pseudònim “Marea roja”, la Gema Monlleó Allué, ha estat nominada finalista.

Amniótica

Desnacer,

esquivar la tragedia.

Sostenerme

anudar mis aspas al viento

flotar

cerrar los cráteres

nublar raíces

aullar a Cronos

derramar la piel

tintar los párpados

ser huso

hebra bella

y enfebrecer

(4,48 a.m.)*

desde la sombra de este abandono.

Desnacer(me).

(*) Estadísticamente 4,48 a.m. es la hora en que más suicidios se cometen, ya que es el momento aproximado en que se acaban los efectos de los fármacos tomados la noche anterior. Según el monólogo de la dramaturga Sarah Kane (1971-1999), 4:48 Psicosis.

Moltes felicitats als guanyadors i finalistes i moltes gràcies a tothom per participar.